OL
MIRACOL DELA SACRA SPINA
ovvero “La piö gròsa tunada”
Ala
eselia dela Sacra Spina
ol pais l’era
töt en fèsta
iluminàt
fina ala matina
da
lumì de töcc i culur e grandèsa
el
paria ol presepio:
l’era
pròpe öna belesa!
N’dela césa
ol prét
el
faa basà la reliqua
con
diossiù a tanta zét
egnida
da töte i contrade
per
vèt i föck e i mortér
chi
faa di gran tunade.
Pò
a noter, sö la strada,
en
faa sbarà, col carburo
i
tolòcc de marmelada.
E’n
s'era contecc se la tunada,
la
se spandia, forta,
per
töta la contrada.
Chela
eselia ol garzù del furner
èl
gh’era batit töcc.
Che
rabbia, pròpe da ü forester.
Scornacc,
coi mà scarsela,
en
vardaa chèl del filato,
dè
dré ala sò bancarela
che,
söta l’acetilene,
tra
öna cicada e l’otra
el
la lisciaa per bene.
Zo
de l’Elia, la dré dè spöss,
per
caso m’à dögiat
ol
bidù del rasgös.
De
spèsa lamera scüra
el
servia per cargà, d’inverno,
la
stüa a segadüra.
L’idea
l’è söbét scatada,
e
me l’a portàt sö de dre ala Gromela
en mèss ala strada.
Pié
de paia e de carburo
me
l’a cargàt
pegio
d’ü siluro.
Öna
gran bòta, öna gran fiamada
compagn
d’öna bomba
che la s’è disintegrada.
L’è
‘ndacc lamera per töcc i cantu
pegio
d’öna sciopetada
cargada
a baletù.
GRAN MIRACOL!
Se
i schègie del bidù
i
gà mia taiat en dü !
Ol
Sigur l’avrà pensàt:
" Chèsce che i è prope macc…"
E de sigür el
g’a salvàt!
"
I
avrà cümbinàt öna gròsa birichinada,
ma,
en onur de la me Spina,
però i a facc...
la
piö GRÒSA TUNADA!!!
".
Mario Giupponi
