CIARE E FRESCHE AQUE    di Mario Giupponi

  

Da quando pöde regordam

gh’è semper stacc

l’aqua dela fevra e dela fam,

la fontana del Zignù,

del Convent e del Sangalù.

 

L’era ciara, fresca e legera

e me l’à sempre biida isse

come che l’era.

 

E ala matina prest

anche i forester

ti vediet sempre

a bien ü bicér.

 

Chi sà po’ ol perché

da mia tace de

a l’è piö buna

gna de fà ol café.

 

<< A l’è inquinada >>

L’era la us che curia

per la contrada.

 

<< Spöl biela sensa pura,

però bisogna fala boi

almeno per un’ura >>

 

 

 

 

 

Ghè saltàt fò öna storia

piö finida

e a ogni mal de pansa

el saltaa fò ön’interpelansa.

 

En mès a sto pütiferio

e a ragiunà ‘n punì söl serio,

pusibel che a nisù

el ghe sies egnit en ment

dè sfrötà sto bel moment ?

 

Se n’sé bu amò de pensà,

care i me paisà,

metenga en po de inventiva

e disenga a töcc

che l’è ön’aqua “purgativa”.

 

En pöl metela en butiglieta

con sö tat de eticheta,

e öna bela iscrisiù

coi so brae istrusiù:

 

<< A mandan zo ü bicerì

la vè sladina l’intestì !

Ma atensiù de mia bièn dù

perché la vè farà ciapà ol schitù ..! >>

 

Mario Giupponi   

 

 

 

 

 

 

  La fontana scolpita nella pietra è opera di Rota Elio.